Curiositats sobre la carn de WAGYU

Es diu que els animals reben massatges diàriament pels seus criadors per distribuir el greix de forma agradable i uniforme per tota la carn, reben cervesa i vi d'arròs per beure i escolten Mozart en els seus estables. Però en realitat aquestes caps de bestiar viuen en entorns sense estrès i s'alimenten d'una barreja de palla d'arròs, blat de moro, ordi i altres cereals. I pel que fa a la beguda, únicament beuen aigua neta i fresca, així que com millor siguin els manantials propers al lloc on viuen els caps de bestiar, sera millor  per produir la carn de Wagyu.

Una vaca wagyu, normalment negra, de mida mitjana que pastura tranquil·lament en els millors prats, rep una dieta especial de gra, naps i patates i no rep ni medicació ni hormones per al seu creixement. Per això la carn de wuagyu són de les més exquisides.

Tot i això, se la deixa créixer el doble de temps que qualsevol altra vaca. El resultat: una carn de wagyu meravellosament entremesclada per fer aigua la boca de tot gourmet. Una carn que és pur luxe i que així mateix sap. Originalment el bestiar wagyu només es criava al Japó, a la província de Kobe principalment. I només la carn que procedeix d'allí es pot descriure com "bou Kobe".

Avui dia, però, la carn wagyu també procedeix d'Espanya, Austràlia, Canadà i els Estats Units (tot això sigui objecte de debat per part de les organitzacions Japoneses i de la resta del món, però això entrarem més endavant en detalls) i és un aliment especialment valorat: conté la meitat de greixos insaturats que qualsevol altra carn de bou.